El Chalten, gel molt gel.

El viatge de Buenos Aires a El Calafate, tot i fent escala, va anar bé. No es va maregar ningú. Encara que no tenien cervesa a l'avió.
Arrivem a El Calafate amb un temps esplendit, que feia dies que no veien els "indígens". Ja els vam dir que duiem el clima Mediterrà.
El Calafate és com Lloret, però sense platja, llastima. Només té el Perito Moreno i a més fan pagar 60 pesos per entrar, és un rollo guiri total. Encara que el glaciar és espectacular.

El Chalten ja és una altra història, de moment però...
Hi varem anar amb un cotxe llogat que era lo més barat, era un twingo argentí. Hi varem arrivar a migdia apunt per fer el primer trekking. Només arrivar ja veiem un imponent Fitz Roy que està a sobre El Chalten.

Els trekkings són espectaculars, amb uns llacs gelats, glaciars i salts d'aigua increibles. En els llacs encara hi ha molt de gel, en Martí i en Roger en van travessar un (6 metres) i no es va trencar, no estan tan gordos, però encara ténen els calçotets bruts.



Hem dormit en un alberg acollidor amb un amo que no para de xerrar. Per fi els dos avis (Let i Martí) de la colla s'han integrat a la vida "hippyosa" dels dos joves (Roger i Eli), fent un petit tracte, que dos fem el sopar i els altres dos renten plats.
Als avís els hi ha tocat fer el sopar, i aquella mateixa nit (per venjança) van convidar a sopar a tot l'alberg, tant sols per veure la cara d'en Roger fregant els plats de colombianes (possibilitats = 1), israelites i argentins que s'hi van apuntar. Encara està fregant plats i renegant, tot i així va ser una vetllada entranyable.

Ai quina por! Ara estem a El Calafate, és dissabte i l'alberg està ple, ens toca rentar plats. Vaja merda de tracte, hores d'ara en Roger està fent espaguetis per dos-cents.

Va tot molt bé (si el rentaplats no s'espatlla) i fins la pròxima.

Més fotos...