El Bolsón (que no és un bolso gran eh!)

Deixem Esquel amb una mica de re.., re.., re...
Ai! Ara no se que volia dir. Potser volia dir re...cança, o no.
Be, és igual, ens hem llevat (amb una mica de re...) i anem cap a El Bolsón, el poble dels hippie's.
No se perque en diuen El Bolsón, aquí un 'bolso' és una maleta, una bossa de viatge, d'esports, de treking (motxila)... Igual és una bossa grossa que els hippie's duien plena de 'fatu', ves a saber.
Nosaltres ja hem tingut prous problemes quan al colectivo et demanaven el 'bolso'(pero què bolso, ché?), volent dir la motxila.

El Bolsón resulta ser un poble modern amb places verdes i papereres, es defineix com a poble ecològic. Realment encara veiem hippie's veteranos que porten un somriure tot el dia, sembla que l'últim trippi encara no els hi ha baixat.

Ténen oficina de turisme on ens aconsellen llogar una cabana, n'hi unes aprop del centre que estan molt bé, i a més, bé de preu.



Al dia següent anem fins el llac Puelo que fa frontera amb Xile, anem fins a un mirador i descubrim el 'bosque de las sombras', és un bosc sobre uns aiguamolls on el camí són unes passarel·les de fusta. Està ple d'arbres que creixen cap a tots cantons i estan voltats d'aigua. Suposo que quan és el temps hi ha animalons i tot.
Acabem de pujar al mirador que ens dona una bona perspectiva del llac i de la vall. A la vall hi ha molts fruiters que ara estan florint.




Com que el temps no acompanya gaire, decidim anar a casa a dinar i a la tarda pujarem al mirador de l'Indi.

Els plans no surten bé, després de dinar es posa a ploure i hem de deixar el mirador per l'endemà. Tarda de relax, Internet i pluja. En el poble descubrim un bar molt guapo, que posen molt bona música, i amb una cambrera molt trempada (possibilitats = 0). Avui a la nit hi ha un DJ ianqui, en Martí i jo esperem que arrivi, n'escoltem una cançó i marxem. El pobre em sembla que quedarà sol.

Al dia segúent segueix plovent, i amb ganes, fem el gos tot el matí. A la tarda en Roger ens fa anar a una bolera imaginària i després de voltar tot el poble i no trobar-la quedem molls com ànecs.

Al vespre anem a lo segur i tornem al bar, on avui hi ha concert de rock. El bar s'omple i comença el concert, són joves fent molta fressa, però les cançons deuen ser conegudes ja que les sap tothom. Jo com sempre, en lloc d'acabar amb una 'pibe' al costat, acabo amb els dos més borratxos del poble. Quina pallissa em dònen!

Ens despedim de l'Eli i en Roger que es queden al bar.
Arriven a les tantes, amb un estat de gran euforia degut a les Quilmes i ens desperten per despedir-se una altra vegada. Seràn mamons?
Quan ens despertem per marxar, ens tornem a despedir per tocar els c..., molesto! molesto!

Marxem cap a Bariloche en colectivo i en avió a Buenos Aires, però això serà una altra història...

Aniversari d'en Martí, moltes felicitats!!

Hem arrivat al bonic poble d'Esquel, amb temperatures molt més agradables que al sud, bons bars de nit, i bones barmans, sobretot per en Martí i el seu "putu cumpleanys" que ha durat tres dies.

Per fer algún regal a en Martí l'he hagut d'entretindre tot el dia, cap aquí, cap allà, ara una Quilmes, ara una altra. I anar escoltant com deia: On són els hippys?

Al migdia ho hem celebrat amb un pastís que ha pagat ell mateix, es pensa que no li farem cap regal.



I al vespre li hem regalat uns 'alfajoles', com que en Martí s'ha convertit en un addicte als 'alfajoles' argentins, li hem regalat una capsa amb un alfajor per any fet, en definitiva moooooolts 'alfajoles'.
Per molts anys Martí!!



Però el regal no s'acaba aquí, n'hi ha un altre, txa-txan, txa-txan....
Quin regal serà?

Una BAIXADA EN RAFTING pel riu Corcovado!!!

Del rafting no tenim fotos, però us ho explicaré:
El riu està a 100 Km. amb una pista de 'ripio' de 60 Km.
Ens han vingut a buscar un parell de personatges tipus Anigami, amb una furgoneta. A dalt, la barca desinflada i un kaiac. Son un argentí que havia fet de monitor d'esquí al Pas de la Casa, i un ianqui pillat, que s'ha fet una casa a Xile a no sé quants quilometres de la carretera, o sigui que hi va haver de dur el material amb bous, un 'fenomenu' que somriu sempre, però no té ni idea de fer un mate.
No porten escarpins per nosaltres, visca l'aventura! i ho hem de fer amb sabates, l'aigua està glaçada, molt gla-ça-da, però molt eh!
Hem disfrutat molt amb la baixada, ens hem fet un fart de remar.
Però l'aventura no s'ha acabat, ara hem de fer els 100 Km. de tornada amb els peus glaçats. I per si no n'hi ha prou, es fa fosc i descubrim que a la furgoneta no li funcionen els llums, fem tota la tornada sense llums, en definitiva amb els peus glaçats i el cul estret.

Per diversos motius, de les nits d'aquests tres dies no hi ha ni fotos ni comentaris. Hi ha una dita a Esquel que diu: "Todo lo que pasa en Esquel, en Esquel se queda".

Qualsevol comentari intern o extern (sobretot d'en Roger o anònim) sobre les nits a Esquel, no es tindrà en compte en el blog.

Visca Esquel i visca LES Quilmes!!

Però ara que no hi ha en Martí, recordo que hi ha una foto de l'endemà al Parc Natural de Los Alerces. Cliqueu aquí si la voleu veure

Mobby Dick a la vista!!

Sortim d'Ushuaia amb la sensació que som un avío de paper de fumar. Fa molt de vent i l'avió d'helices es mou molt, però vola.
És un vol a Comodoro Rivadavia amb escales a El Calafate i Perito Moreno (el poble, no el glaciar). La frase que més hem sentit a l'avió ha estat: "Fills de p.., no volaré mai més... en avió.



Per fi hem arrivat al que havia de ser el nostre primer destí a l'Argentina, la Península Valdés, ha costat prou arrivar-hi.

Hem arrivat a Puerto Piramides i cap a la barca d'en "chanquete" a veure balenes, i quines balenes, són immenses.



Hem vist com jugaven mare i filla, i ens han donat un bon espectacle, segons van dir el millor del dia.

Aquí teniu més fotos de balenes

Us deixem que hem de marxar, el viatge continua...

El meu avi va anar a Cuba? Nooo!! a Ushuaia.

Ens llevem al matí i aprofitem una escletxa de bon temps per anar al Glaciar Martial, no confonguem amb Al Martí.

Com que feia "tant bon temps" (-4ºC), varem agafar el millor vaixell de les contrades, que també havia agafat en Mikimoto a Afers Exteriors. Que agarrats els de TV3 també agafen els més tirats.



Amb aquest "trasantlàntic" de menys de 10 metres, varem anar a veure els lleons marins i a la illa H, en argentí Hache.

Com que la mar estava molt picada, que ells en diuen "brava", ens van guarnir de capità Pescanova (Ja, ja, los pescamos para tí...), tot i així varem arrivar més molls que els lleons marins. Mar brava? vaja merda de canal de Beagle, i diuen que el Cap de Hornos encara és pitjor i estava a pocs quilometres.

Hores d'ara en Martí s'ha convertit en un mariner d'aigues internacionals, ja no es mareja per res. S'haurà curat? ja ho veurem demà que hem d'agafar un avió d'helices que fa dues escales, per sortir d'Ushuaia amb vents de 120 Km/h.
Aprofitem l'ocasió per dir-vos que no patiu, ens han dit que són molts bons pilots i esperem que sigui veritat perque sinó aquest blog s'ha acabat.

més fotos...

El Calafate - Ushuaia, que heavy...

Sortim el diumenge cap a Rio Gallegos, ciutat industrial sense cap interés, només que s'hi ha de passar per força per baixar a Terra del Foc.
Passem nit a Rio Gallegos i a les vuit del matí marxem en bus, ells en diuen colectivo, cap a Ushuaia.

Per arrivar a Ushuaia cal travessar cap a Xile i tornar a travessar cap a l'Argentina, a més a la part xilena s'ha de travessar l'estret de Magallanes.

Entrar a Xile és un tràmit en el que cal baixar del colectivo amb les motxilles i passar per l'aduana amb gossos i aparells de raigs X per buscar fruita, verdures o carn, que no es poden entrar a Xile.
Després ve passar l'estret de Magallanes en un ferry, però al arrivar a Punta Deseado hi han vents molt forts, la tramontana fa riure aquí, a més a l'estret hi ha unes corrents que els vaixells no poden sortir. Són les once del matí.



Les primeres prediccions diuen que travessarem a les sis de la tarda, aquí no hi ha res i no portem menjar, quin 'pollo'. Al colectivo ens donen dinar (bocates). Finalment travessem a les vuit de la tarda, però sense baixar del colectivo amb una mala mar de pebrots. A estudi ja ens ho havien dit que l'estret de Magallanes era perillós, avui ho hem comprovat.

Ara ve passar la frontera xilena de sortida i la Argentina d'entrada, aquí ja ens diuen que arrivar a Ushuaia és impossible, es veu que està nevant tot el dia.

El colectivo tira endavant fins que per la neu no pot més i hem d'esperar que les màquines llevaneus obrin carretera.

Finalment arrivem a Ushuaia a les vuit del matí, hi hem estat vint-i-quatre hores en un viatge de deu.

A Ushuaia hi ha un pam de neu, no se que farem ara, estem al cul del mon i està ben nevat. Ja us ho explicarem més endavant.



Mireu si hi ha neu...

El Chalten, gel molt gel.

El viatge de Buenos Aires a El Calafate, tot i fent escala, va anar bé. No es va maregar ningú. Encara que no tenien cervesa a l'avió.
Arrivem a El Calafate amb un temps esplendit, que feia dies que no veien els "indígens". Ja els vam dir que duiem el clima Mediterrà.
El Calafate és com Lloret, però sense platja, llastima. Només té el Perito Moreno i a més fan pagar 60 pesos per entrar, és un rollo guiri total. Encara que el glaciar és espectacular.

El Chalten ja és una altra història, de moment però...
Hi varem anar amb un cotxe llogat que era lo més barat, era un twingo argentí. Hi varem arrivar a migdia apunt per fer el primer trekking. Només arrivar ja veiem un imponent Fitz Roy que està a sobre El Chalten.

Els trekkings són espectaculars, amb uns llacs gelats, glaciars i salts d'aigua increibles. En els llacs encara hi ha molt de gel, en Martí i en Roger en van travessar un (6 metres) i no es va trencar, no estan tan gordos, però encara ténen els calçotets bruts.



Hem dormit en un alberg acollidor amb un amo que no para de xerrar. Per fi els dos avis (Let i Martí) de la colla s'han integrat a la vida "hippyosa" dels dos joves (Roger i Eli), fent un petit tracte, que dos fem el sopar i els altres dos renten plats.
Als avís els hi ha tocat fer el sopar, i aquella mateixa nit (per venjança) van convidar a sopar a tot l'alberg, tant sols per veure la cara d'en Roger fregant els plats de colombianes (possibilitats = 1), israelites i argentins que s'hi van apuntar. Encara està fregant plats i renegant, tot i així va ser una vetllada entranyable.

Ai quina por! Ara estem a El Calafate, és dissabte i l'alberg està ple, ens toca rentar plats. Vaja merda de tracte, hores d'ara en Roger està fent espaguetis per dos-cents.

Va tot molt bé (si el rentaplats no s'espatlla) i fins la pròxima.

Més fotos...

Me guztá que loz planez sargan bien!!

On anem?, ja no ho sabem.
No hi ha bitllets cap on volem anar, me guztá que loz planez sargan bien!!, hem fet mil combinacions possibles i al final hem agafat l'únic avió que quedava (no sabem si té ales), me guztá que loz planez sargan bien!!.
El dilluns és festa i tots els vols estan plens fins el dimarts, al final n'hem trobat un a El Calafate, això vol dir que haurem de fer la volta a l'inrrevés, me guztá que loz planez sargan bien!!.
De momment encara estem a Buenos Aires, per sort estem amb un hostel molt agradable i amb unes recepcionistes molt guapes (possibilitats = 0), però són molt guapes, me guztá que loz planez sargan bien!!.

Hem anat a dinar el primer "Bife" de l'Argentina, que era molt bó, bonissim. Hem pagat i ens han hagut de recordar que el camarer no cobra i que li hem de donar propina, me guztá que loz planez sargan bien!!. Pobre, si s'ha de refiar de les nostres propines! es farà un fart de currar i si fos per la d'en Roger ja estaria al "paru".

A la tarda hem estat a la Boca amb els amics d'en Maradona (no penseu malament...), hi hem anat a peu, si no ens han atracat ha estat perque me guztá que loz planez sargan bien!!

Si a El Calafate hi ha "Internez" seguirem informant.

Marxem!!!!

Per fi estem de vacances, aquest Octubre ha tardat a arrivar.

Durant tot l'estiu els amics han marxat de vacances, cap aquí, cap allà, ... alguns més enllà encara, però tots han tornat i ara han arribat les nostres, les mes preuades i esperades.
Ara que tothom ha fet vacances, ha sortit l'enveja dels amics, uns diuen que Aerolineas ha quebrat, els altres que caurà l'avió, altres que el perdrem, en fi, que no marxarem... (això és el que volen, perque ens estimen)
però sabeu què penso?
Que aquí us quedeu!! Nosaltres marxem cap a l'Argentina!!

M'en vaig a dormir, que no perdessim el tren i l'avió. (llavors si que riurieu)

Compra dels bitllets

Fa dies que parlem d'anar a l'Argentina, i els bitllets, ara estan bé de preu però estan pujant cada dia.
Estem perdent diners!!

Finalment quedem al Xauxa per comprar els bitllets d'avió, disposem de 3 setmanes a l'Octubre.
Al final en trobem de barats amb Aerolineas Argentinas per marxar el 5 i tornar el 25 d'Octubre.

Ara només faltarà passar tot l'estiu!! No ens queda res!!